Com ha canviat?

Aquests darrers anys Lloret de Mar s’ha convertit en un poble molt turístic, sobre tot per la gent jove. Trobem titulars de diaris que plasmen la realitat actual del poble, com per exemple “Lloret, de la ‘llei seca’ al ‘turisme de borratxera’”. Cada cop més, trobem situacions violentes degut al excés d’alcohol en els turistes. Hi ha hagut diversos intents per frenar aquest tipus de turisme, però cap d’ells han sigut eficaços. Com per exemple la norma de “Llei seca” a l’any 1998 que prohibia la venda de substàncies alcohòliques entre les 11 de la nit i les 8 del matí als establiments que no fossin ni bars ni discoteques, a més de la prohibició del consum als carrers. Va fracassar, ja que els turistes no en tenien coneixença i els venedors dels establiments buscaven altres vies per poder vendre alcohol (feta la llei, feta la trampa).

Però això no sempre ha estat així, cap a la dècada dels anys 50 Lloret començà a rebre els primers visitants estrangers. Anys enrere (1920 aproximadament), Lloret acollia als estius a selectes famílies de la societat barcelonina i voltants que buscaven un ambient agradable a les platges lloretenques, per exemple alguns il·lustrats com Josep Carner (gran poeta català). Un cop acabà la Guerra Civil espanyola (1939), la burgesia de Barcelona tornà a escollir Lloret com a destí per passar les vacances d’estiu. Així, de mica en mica el poble va anar guanyant fama i van començar a aparèixer estrangers, com un metge odontòleg alemany, Ernest Adler, amb gran prestigi arreu d’Europa que va començar a divulgar el nom de la vil·la.

Va ser a partir d’aquí Lloret de Mar comença la gran transformació urbanística cap el negoci turístic.

Però abans del turisme, Lloret de que vivia? Doncs bé, les principals activitats econòmiques de la vila es basaven en la pesca i l’agricultura, però també parcialment, en la indústria del suro que estava vinculada amb la poderosa industria de Sant Feliu de Guíxols.

A partir del segle XVIII el port de Lloret començà a adquirir importància gràcies al transport de mercaderies, fins i tot entre Amèrica. En deixen constància algunes cases de l’època situades al passeig marítim, com la de Can Garriga, avui dia reconstruïda amb immobiliari de l’època i utilitzada com a seu del Museu del Mar. La llegenda de la Dona Marinera està ambientada en aquests temps, on els homes marxaven ven joves a buscar fortuna cap a Amèrica, i si tenien la sort de tornar, tornaven ja grans, per fer-se construir una casa i morir al seu poble (aquests que tornaven eren anomenats “els americanos”).

Fent una mirada encara més cap a endarrere, sabem que durant l’època medieval, el municipi rebé el nom de Lauredo (una forma popular derivada del terme lauretum (llorer en llatí). Hi ha una llegenda que diu que:

Fa molts i molts anys, vivia un Déu que es deia Apol·lo i que estava enamorat de la bella Dafne. La perseguia constantment i li demanava que es casés amb ell però ella no volia.

Apol·lo no la deixava en pau, de manera que Dafne va demanar ajuda als Déus. Ells es van compadir d’ella i van decidir obrir la Terra i enviar-la terra endins. Del lloc on ella es va enfonsar  en va créixer un llorer. A partir d’aquest llorer, en van créixer molts i molts altres al mateix lloc. D’aquest lloc en va néixer un poble, que en honor a aquesta planta el van anomenar “Lloret”.

"Font de Dafne i Apol·lo" inspirada en la llegenda de la creació de Lloret. 

D’aquests temps es conserva el Castell de Sant Joan. Els seus orígens no estan gens clars, ja que no hi ha hagut gaire documentació. Es diu que data del segle X aproximadament i que era possessió del vescomte de Cabrera. La majoria del castell va ser destruït, i les restes que quedaven van començar a deteriorar-se, però cap al 1990 es va començar a reconstruir la torre mestra i part dels murs.

Però a Lloret de Mar hi podem trobar restes encara més antigues, de 3 poblats ibers que daten del segle III a.C.: el de Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó.

      •      Turó Rodó: Va ser el precedent al futur poblat de Montbarbat.

      •      Puig de Castellet: estava situat en un lloc estratègic amb bona visibilitat. Va des de la desembocadura del riu Tordera fins a les costes de Lloret. Les restes són de 6 vivendes.

      •      Montbarbat: és el que està més allunyat, però el més important de la zona des del punt urbanístic. És el més gran, envoltat de muralles i torres defensives.